(published in alba Londres 07)
Translated by Emma Andrews
com torrents de vida desbocats.
Així poden dir les mans teves
ara vessades en mar de senectut
mare de la mare meva, que em sotges
des dels plecs dels teus ulls.
I així i tot una carícia teva
és encara suavitat amorosida
que s’entretén a retenir
una mà fugissera.
Com escàpols foren els anys
que ara et tornen tots de cop
superposats i impacients, fins a sobrepoblar
cadascun dels moments d’aquest present
i fer tornar desitjos i re-encendre passions
a un cos gràvid i ressec.
Què en saben els fills, els néts
del cos de la vella?
En l’enterrament, el nostre cos
es fa sarcòfag de la més pura materialitat
–mai som tant cos
com quan naixem o quan morim–
fins a recordar-nos
pel mapa d’arrugues sobre la pell
els turmells inflats
o les carns caient
De batec (Curbet Edicions, 2014)
like raging torrents of life.
that’s the way your hands speak
now vested in a sea of senility
mother of my mother, who looks at me
from the creases of your eyes.
And yet a caress from you
is still a loving softness
that entertains itself to hold
an elusive hand.
How elusive those years were
which now all come back at once
overlapped and impatient, until they overcrowd
each moment of this present
and bring back desires and reignite passions
to a gravid and dried body.
What do the children, the grandchildren know
about the body of the old?
At the burial, our body
becomes the sarcophagus of the purest materiality
-never are we so much a body
as when we are born and when we die-
until it reminds us
on the map of wrinkles on the skin
the swollen ankles
or the falling flesh
from batec (Curbet Editions, 2014)
no és prou el llenguatge
per dir tots els buits i silencis
que ens corsequen.
No s’han inventat les lletres
per confegir el significat
de tots els esfondraments
que ens devoren.
Al ventall de fonemes
li falten sons que diguin
l’ofec de tanta malura.
On hi trobareu forats
no hi busqueu sintaxi
De Kiribati (Adia Edicions, 2015)
language is not enough
to speak all the gaps and silences
that make us dry-hearted.
Letters have not been invented
to spell out the meaning
of all collapses
that devour us.
Within the range of phonemes
we miss sounds that tell
of the choking of so much evilness.
Where you find holes
do not look for syntax
from Kiribati (Adia Editions, 2015)
Maria Antònia Massanet (Artà, 1980). Nascuda a Mallorca, viu i treballa a Barcelona. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB i té el màster de l’iiEDG en Estudis de Dones, de Gènere i Ciutadania. Ha escrit ressenyes i articles d’opinió a les revistes Caràcters, Poetari, Núvol i Serra d’Or i des del 2013 és professora de poesia a l’Aula de Escritores de Barcelona. Ha publicat Disseccions emocionals (premi Art Jove de poesia 2006), el moll de l’os (2012), amb Marijó Ribas, batec (Curbet, 2014) i Kiribati (AdiA, 2015). Els seus poemes han estat traduïts al castellà, francès i romanès i recollits en una desena d’antologies i és una de les compilades al documental Som elles (2012), d’Aina Riera, amb qui també ha editat Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca (Lleonard Muntaner, 2014). Ha participat en diversos cicles de poesia i festivals i ha estat co-organitzadora de les activitats de poesia a l’Iroom. Espai Polivalent i de l’Aparador de poesia de l’Espai Mallorca. També coordina el cicle de poesia La Poeteca (Barcelona) i organitza el festival PoésArt (Mallorca).
Maria Antònia Massanet (Artà, 1980). Born in Mallorca, she lives and works in Barcelona. She has a BA in Theory of Literature and Comparative Literature (Universitat de Barcelona) and an MA in Women, Gender and Citizenship Studies (iiEDG). She has written reviews and articles for magazines such as Caràcters, Poetari, Núvol and Serra d’Or, and since 2013 she teaches poetry at the Aula de Escritores in Barcelona. She has published Disseccions emocionals (prize Art Jove 2006), el moll de l’os (2012) with Marijó Ribas, batec (Curbet, 2014) and Kiribati (AdiA, 2015). Her poems have been translated into Spanish, French and Romanian, and collected in various anthologies. She appears in the documentary Som elles (2012), by Aina Riera, with whom she has edited Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca (Lleonard Muntaner, 2014). She has participated in various readings and festivals and was co-organiser of the poetry activities in Iroom (Mallorca). She also coordinates the poetry reading series in La Poeteca (Barcelona) and organises the festival PoésArt (Mallorca).